El que volem fer, arribat un nivell de consolidació destacat de la maçoneria, és oferir a la ciutat de Barcelona, i des d’ella a Catalunya i a Espanya, un monument que recordi els màrtirs i damnificats que sofriren la repressió de la dictadura franquista. Un monument que esdevingui memorial permanent i espai de trobada cívica en dates senyalades. Sabem que per passar del que es proclama ser al que es vol fer és necessària la voluntat, i aquesta només és fèrtil si, per un costat, s’exerceix des de la intel·ligència que permet capir les possibilitats reals, les forces disponibles, les complicitats afectuoses adients.
Volem oferir a tota la ciutadania, a nivell d’institucions, entitat memorialístiques, centres o ateneus cultural, associacions cíviques de tota mena, fins a persones individuals a adherir-se a aquest projecte: us convidem i convoquem a tots.
La maçoneria va ser una de les organitzacions més salvatgement perseguides pel franquisme. Al que li va ocórrer a tothom que no estigués amb “el Regimen”, com els afusellaments de la guerra, l'exili i la repressió, a la maçoneria se la va castigar amb l'estigma social. La famosa llegenda satànica que recupera Franco i que de la mà de l'Església s'estén en la societat espanyola de la postguerra estigmatitzant-la. Gent de grans valors ciutadans va quedar totalment tacada per aquests 40 anys de dictadura.
Franco crea el Tribunal de repressió de la maçoneria i el comunisme. Hi ha milers de personas oblidades en els arxius que estan esperant que els rescatem i que rehabilitem els seus nom. Recuperar la memòria que es va oblidar en els arxius del tribunal de repressió de la maçoneria i el comunisme. Amb Memòria d'una Llum fem present aquell passat. Tractem d'evidenciar que eren ciutadans molt compromesos . La memòria se'ns apareix com un deure i tot el que es faci per a rehabilitar a aquestes persones sobre les que es van abocar tones d'escombraries propagandistes serà poc. Ens mou recuperar la seva memòria, que significa posar-nos en el seu lloc i treure-les a la llum.
El Govern d'Espanya ha elaborat un avantprojecte de la llei de memòria democràtica, que substituirà a la llei de 2007 i que se sotmetrà a consulta del Consell d'Estat. El Govern calcula que la norma, de 66 articles, pugui entrar en vigor en el primer semestre de 2021.
L'aprovació de la llei suposarà l'anul·lació de judicis. La llei de 2007 va declarar il·legítims els tribunals franquistes però no va anul·lar les sentències que havien imposat pel temor al fet que els afectats reclamessin indemnitzacions. Fonts de l'Executiu actual aclareixen que el procediment a partir d'ara serà incorporar a les declaracions de reparació personal als represaliats —que abans atorgava el Ministeri de Justícia i ara la vicepresidència— que la sentència contra el titular d'aquesta declaració és nul·la. Els tribunals franquistes, afegeixen, van realitzar judicis sense garanties des de l'inici de la dictadura fins al final, com el Tribunal d'Ordre Públic. La nul·litat d'aquestes sentències no dóna dret a indemnització.
En aquest procés de recuperació de la Memòria les organitzacions maçòniques han volgut fer un esforç per a donar visibilitat al sacrifici de tots els germans maçons que van ser assassinats, perseguits o represaliats per la dictadura, mitjançant la recuperació de les seves identitats i de les seves històries.
Per a això hem creat aquesta pàgina web en la qual s'aniran incorporant els seus noms i les dades que permetin enriquir i explicar les situacions que van viure i les vicissituds que van haver de passar.
Una forma és recordar-los mitjançant un monument en el seu honor i memòria a Barcelona. Per a això s'inicia un projecte pel qual es buscaran els fons i els mitjans necessaris per a situar una escultura a la ciutat en el seu record. Els costos per a l'elaboració i instal·lació de l'escultura es cobriran mitjançant donacions.
L’ artista escultor de l’obra és José Miguel Utande que generosament ha fet el monument proposat, que disposa de la virtut de l’esforç i la tenacitat que glorifica el treball que cal realitzar.
Per a aconseguir-ho es buscaran les complicitats de les organitzacions maçòniques, de les entitats que es dediquen a recuperar la memòria històrica, entitats publiques i privades i de l'Ajuntament de Barcelona que ha de facilitar un emplaçament.
L'emplaçament proposat
L'emplaçament proposat té un gran valor simbòlic ja que se situa en el lloc en què va estar el monument als caiguts , peça monumental més representativa de la dictadura franquista a Barcelona i que es va retirar el 2005.